No parlar del que no es té; del que no s'ha sap. pensar sense (en el fons) saber es el pitjor que et pot passar. Per tant recomano que la gent que escriu llargs i curts textos de comportaments/ideologies tan complexes i tan fantàstiques al mateix temps s'ho pensi abans d'editar-lo. perquè t'adonis del que veritablement saps. i ja veuràs que no saps res. UN MOMENT... potser soc jo que penso de què estic parlant. potser soc jo qui està equivocat. Potser em puc identificar amb el tipus de persona que escriu sense saber/pensar. MILLOR QUE CALLI. després d'això no tinc res a dir. No ser res. millor callar.

Un món de mentides.

Algun dia trobaràs una millor opció, De posar apunt la teva ment, i viure pel que sents. Si avui
només serà un dia més, Sinó et marques una diana on disparar. Jo dic ensorrem el poder,
Destruïm la corona, Alimentada pel sistema, Alcem-nos contra ells! Estem farts de la corrupció,
Farts de les vostres mentides, No us escoltarem, Us obrirem els ulls! Frustració, dominació,
sentiu la ràbia d´una nova generació. Estem vivint, estem morint,però mai no pararem de
lluitar.Tu saps que és el moment d´agafar el control, I fer una ofensiva contra l´estat
opressor.No res serà igual a partir d´avui, Lluita pels teus drets agafem la veu!!!

MENTIDES

No sé perquè escric; no sé escriure.

Viure en un món sense tu. Mai sabré si això m’ha ajudat o m'ha destrossat. Mai ho sabré. Mai m’has donat l’oportonitat de poder-ho pensar. Però tot això s’acaba. Arriba un dia que ja no deus poder més. Que no saps que fer. No saps mai si el que es fa és lo correcte. Sempre depenent de tu, no es pot viure així. HAS DE SER TU. I així he sigut sempre, i sempre he sortit pardent. No m’agrada com soc. Em podria odiar si no estigues en aqest cos. Odiar com tanta gent deu fer. Perquè vivim en un món d’odi i de mentides, en un món de somnis. Somnis mai fets realitat.

Un trist novembre

Fou un fred i trist novembre en la tardor del nostre plor, de la terra naix un xiscle testimoni d'una mort. Amb la mirada bategaves abans de la teua nit, i amb les paraules desvetllaves tots els silencis i els crits. En l'espai de les estrelles t'has perdut en el meu cant, però t'he trobat amb elles i m'has fet entendre tant. I ara que la terra calla alce el meu puny novament, i amb una nova tornada farem brotar el moment.

Oblit i horror

Als nostres avis i àvies.
Em vas contar com els mataren a les presons d'oblit i horror amb l'esperança afusellada escrita en llàgrimes de foc. Vas marxar en llargues columnes pels camins de fred i dolor; cames i cors plens de feridesa quell mil nou-cents trenta-nou.
Em vas parlar del llarg exili a les presons del teu recordamb l'enyorança derrotada escrita en llàgrimes de foc. Vas tornar amb cara envellida,sense renúncies ni remors,amb la ferida en la mirada d'aquell mil nou-cents trenta-nou.

Viu el moment

Dins el cor de les muntanyes on la història ja no creix,armats de foc i paraules la guerrilla resisteix. Dins la nit de les mirades,on la boira oculta el cel,armats de foc i paraules l'esperança resisteix.

Van robar els somriures,van esborrar la història,van cosir-nos els llavis negant-nos la memòria. Però mai van poder conquerir la llibertat amagada sota els estels. Mai van poder conquerir la dignitat.Van incendiar les cases,van disparar als pares,van violar les mares. Però mai van poder conquerir la llibertat amagada sota els estels.Mai van podre conquerir la dignitatla.

El foc i la paraula: armes de llibertat amagades sota els estels.Mai conqueriran la nostra dignitat.